n còp èra un òme qu'aviá tres filhas. La pus joina, coma èra totjorn dins las cendres, la sonavan Cendroseta.
Lo paire abans de partir per la fièra lor diguèt - De qué volètz que vos pòrte ? L'ainada demandèt una mantilha, la segonda una rauba bèla, la tresena volguèt solament una nogueta. Sas sòrres li diguèron : - Golarda, vai t'amagar dins tas cendres, te valriá pas mai una mantilha o una rauba bèla coma nosautres que ta nogueta ? Mas ela lor respondèt - Aimi mai ma nogueta, aimi mai ma nogueta. Quand lo paire tornèt de la fièra, las sonèt e lor diguèt - Venètz quèrre çò que me demandèretz. Alara balhèt la mantilha a l'ainada, la rauba a la segonda e la nogueta a la tresena. Las doas ainadas li diguèron - Agacha, se t'èras fach portar quicòm de bèl coma nosautres, dimenge seriás la pus polida mentre que te caldrà demorar dins tas cendres. Ela lor respondèt - Siái contenta, siái contenta! Lo dimenge se vestiguèron per la messa e abans de partir li tornèron dire - Seriás pas estada tan manjaira, auriás demandat quicòm de bèl e non pas ta nogueta. Seriás venguda amb nosautres al lòc de gardar lo canton del fuòc. Mas ela totjorn respondiá - Siái contenta, siái contenta! Tanlèu que foguèron partidas, commencèt de dobrir sa nogueta. Aquí i aguèt bèl e pus bèl : abilhatges d'aur, capèl bèl, mantilha bèla e rauba bèla. Se'n vestiguèt e se'n anèt a la messa. Tot lo monde de la veire disián - Qual es aquela dòna bèla? Sas quitas sòrres la reconoguèron pas. Quand aguèron acabat, sortiguèt la primièra e corriguèt a l'ostal. Se devestiguèt abans que sas ainadas tornèsson e s'enterrèt dins las cendres. Quand sas sòrres tornèron, li diguèron - Ai! S'aviás vista la dòna bèla qu'èra a la messa ! Degun l'a pas coneguda ! Ela lor respondèt - Pas tan polida coma ieu, pas tan polida coma ieu! Alara li diguèron - Per Dieu, siás tan bèla! Quand l'ora de vèspras foguèt venguda, las doas ainadas s'abilhèron per i anar. En partissent, diguèron a Cendroseta - S'èras polida coma nosautres te prendriam ben mas te volèm pas que siás tròp lorda Tanlèu que foguèron partidas, ela s'abilhèt de pus bèl que per la messa e anèt a vèspras. Tot lo monde de la veire disián - Enfin qual es aquela dòna bèla que degun la coneis pas? Entre qu'aguèron acabat vèspras, tornèt sortir la primièra e se'n anèt desabilhar. Quand sas sòrres tornèron a l'ostal, la trapèron dins las cendres coma totjorn, li diguèron qu'avián vista una dòna encara pus bèla que la de la messa. Ela lor tornèt respondre - Pas tan bèla coma ieu, pas tan bèla coma ieu ! Li diguèron - Òc, siás tan bèla totjorn dins tas cendres ! Lo vèspre, après sopar, las doas ainadas s'aprestèron per lo balèti en li disent - Vai te jaire, tu, qu'es una bona vida del fuòc al lièch! Ela totjorn respondiá - Siái contenta,siái contenta! Quand sas sòrres foguèron partidas, tornèt dobrir sa nogueta, ne sortiguèt una parura que s'èra jamai pas res vist de pus bèl. S'abilhèt e se'n anèt al balèti. Quand i dintrèt, tot lo monde diguèt - Qual es aquela dòna bèla? Mas degun la coneissiá pas. Sa parura èra talament farfantèla que los uòlhs ne tornejavan. Totes la venián cercar e mai lo filh del rei que li prometèt de dançar amb ela tot lo temps. Quand foguèt mièjanuòch e que lo balèti foguèt acabat, per s'amagar de sas sòrres, se'n anèt talament lèu que perdèt una pantofleta en camin. Un còp a l'ostal, se desabilhèt e se colquèt. Sas sòrres, en arribant, li parlèron mai de la dòna bèla qu'avián vista al balèti. Ela totjorn respondiá - Pas tan bèla coma ieu! Pas tan bèla coma ieu! Li diguèron - Òc, parla, per lo lièch siás bona! Lo filh del rei coma tornèt a son castèl, trobèt la pantofleta e volguèt saupre de quala èra. Alara, lo dimenge venent, se tenguèt a la pòrta de la glèisa e diguèt qu'assajariá aquesta pantofleta a totas las filhas del païs d'aquí tan qu'aguèt pas trapat a quala i anariá. L'assagèt ben per fòrça mas anèt pas a degun qu'a Cendroseta. Alara l'esposèt e la faguèt reina. Lo gal cantèt. E la sorneta s'acabèt.