Jòcs d'òc: Lo portal occitan de jòcs en flash

A

quel ser, lo Caussenc de la Ribièra, quand agèt claus tot son fedum, se mainèt que mancava lo moton pus gròs. E nòstre òme tornèt partir tot sol, lo long del rèc, pels travèrses.

A cada pas sonava: Tetin, bè! Tetin, bè! Tetin, bè! Mas res respondiá pas. Lo Caussenc totjorn davalava. Sentissiá ja la frescura de Viaur.
Bè! Bè! Bè! Una bèstia bialava darrièr lo bordigàs. Lo Caussenc se sarrèt e vegèt, entravat per las romècs, un moton, un brave moton, lo seu moton.
Lo Caussenc lo desentravèt, mas lo moton se podiá pas téner. Aviá las patas ensagnosidas. Paura bèstia! Te vau portar...
E lo Caussenc carguèt lo moton sus las espatlas puèi tornèt montar lo long del rèc. Mai l'òme montava, d'ont mai lo moton pesava. Lo Caussenc bufava, susava, pantugava e se plegava a se copar los rens.
Tot d'un còp, de l'autre costat de Viaur, una votz cridèt: Dracon! Òu Dracon! Ont ès, Dracon? Sul copet del Caussenc lo moton se brandiguèt, quilhèt lo cap e respondèt:
« Soi aicí que trantòli sus l'esquina del vesin. Soi aicí. »
Lo Caussenc se revirèt, prenguèt vam, e flòc! getèt lo moton al pus fons del rèc.
Mas davant de tocar tèrra la bèstia se demesiguèt en fum: A,a,a,a,!
A,a,a,a! Respondèt un autre rire marrit de l'autra part de Viaur. Es aital que los Dracons se donavan de bon temps.

Imprimir
Administracion